La Sara estava asseguda al llit d’examen de la consulta, feliç, amb els ulls ben oberts, mentre el pediatre, d’esquena a ella, teclejava al seu ordinador. Aquesta escena correspon al dibuix d’una nena, i es va publicar a “The Journal of the American Medical Association”.
No és una escena infreqüent. Personalment, més d’una vegada, m’he trobat amb un metge que m’anava parlant, mentre continuava teclejant amb la vista fixada a la pantalla. Però hi ha de tot. La setmana passada, el professional que em va tocar es va aixecar a rebre’m a la porta, em va donar la mà, em va convidar a seure i em va escoltar atentament.
No dic que no sigui necessari, però el fet és que els sanitaris dediquen molt de temps a omplir la història clínica i a tasques administratives. Hi ha diferents estudis que han comparat el temps que els metges dediquen a l’ordinador i el que dediquen a l’exploració del pacient. Les conclusions varien força, i van des que dediquen el mateix temps fins que dediquen cinc vegades més a la paperassa que al pacient.
Podrà la intel·ligència artificial (IA) ajudar a reduir la càrrega de treball dels professionals sanitaris?
Hi ha diferents aplicacions que ja estan treballant per alliberar part de la feina als metges. Al Centre Mèdic de la Universitat de Pittsburgh, per exemple, hi ha de l’ordre de mil metges que estan utilitzant Abridge, una IA que pren les notes per ells. Un cop demanat el permís als pacients per gravar la conversa, és l’aplicació la que genera el resum de la visita. Fins i tot, pot generar un resum escrit de forma senzilla per als pacients, amb indicacions dels medicaments que han de prendre, els exercicis que han de fer o les visites que han de programar. Que es puguin emportar un resum així, és important si es té en compte que els pacients obliden fins a un 80% del que diuen els metges durant les visites. Hi ha altres empreses que estan desenvolupant tecnologies similars, com Ambience Healthcare, Augmedix, Nuance (part de Microsoft) i Suki.
I fins a on podran arribar les IA? Sembla que encara estan lluny de poder fer diagnòstics per si soles. Hi ha un fenomen conegut, anomenat al·lucinació, a on aquests sistemes proporcionen respostes incorrectes, irrellevant o sense sentit, a causa de les limitacions en les seves dades d’entrenament i arquitectura. En medicina, no és tolerable aquesta falta de fiabilitat. Per altra banda, les IA no són transparents i els seus raonaments no es poden seguir, cosa que no està gaire alineat amb el mètode científic.
Les persones som propenses a veure patrons a on no hi són i a assumir trets i emocions semblants als humans en entitats no humanes. És el que es coneix com a antropomorfisme. Quan un gos ens mira, tendim a suposar que és més intel·ligent del que realment és. I quan un ordinador comença a unir paraules com ho fem nosaltres, tenim la impressió equivocada que pot raonar, entendre i expressar emocions. No són sensibles ni conscients. Són intel·ligents en alguns aspectes, però babaus en altres. S’equivoquen i inventen coses. Qualsevol que hagi interaccionat amb una IA ho sap de primera mà. Per tant, de moment, no podem deixar en les seves mans temes que poden ser de vida o mort, com un diagnòstic mèdic.
Ara bé, hi ha aspectes en què són molt bones, com per exemple trobant patrons. Poden escanejar imatges mèdiques per identificar senyals subtils que suggereixin la presència de càncer de pulmó o de mama. En un estudi fet als Estats Units, amb imatges on ja es coneixia el diagnòstic, la IA va funcionar millor que els radiòlegs. El sistema va produir una reducció del 9,4% dels falsos negatius, en què una mamografia es llegeix erròniament com a normal i es perd un càncer. També va proporcionar una reducció del 5,7% dels falsos positius, on l’exploració es considera incorrectament anormal, però no hi ha càncer.
Hi ha altres aplicacions en desenvolupament, com un dispositiu mòbil que pot identificar pacients amb risc de mort cardíaca sobtada, sent una IA la que analitza els senyals de l’electrocardiograma que els envia un rellotge intel·ligent. És desenvolupat per Investigadors de Mayo Clinic i AliveCor. Un altre exemple és un algoritme que pot identificar més de cinquanta malalties oculars observant els escàners de retina, desenvolupat per DeepMind, la companyia d’IA de Google.
Un camp a on es creu que la IA tindrà un paper destacat és en la lluita contra el càncer. La principal dificultat de trobar una cura universal és que es tracta una malaltia molt personal. Sorgeix de canvis genètics aleatoris, anomenats mutacions, dins de cèl·lules sanes, adquirits amb el temps. Les mutacions es poden desencadenar per eleccions d’estil de vida, predisposicions familiars, condicions de salut existents a llarg termini o, fins i tot, per l’exposició a determinats productes químics. A mesura que s’acumulen, les cèl·lules mutades es transformen en entitats canceroses. I són molt diverses. Es vol aprofitar el mateix sistema immunitari, el qual també és personal i, alhora, enormement flexible. Si no és molt eficient contra aquesta malaltia, és perquè està programat evolutivament per fer front a les amenaces externes, com ara virus i bacteris, en lloc de mutacions des de dins. En conseqüència, només una petita fracció de les mutacions crida l’atenció de les nostres defenses. La teràpia es basaria a indicar-li quins són els enemics. Partint d’una petita biòpsia del pacient, una aplicació de IA ajudaria a identificar les mutacions més rellevants. Posteriorment, se li indicaria al sistema immunitari quines són les mutacions que ha de perseguir i eliminar. Per a això, es farien servir vacunes d’ARN missatger (del mateix tipus que algunes de les vacunes de la Covid). S’estima que cap al 2030 s’hauran superat les etapes de desenvolupament clínic i s’haurà pogut demostrar l’eficàcia d’aquestes noves teràpies.
Potser les IA seran ben aviat un complement a la feina dels metges. I potser al proper dibuix de la Sara el seu pediatre està desenganxat de l’ordinador.