Uns vampirs de l’espai, arriben a la Terra i comencen a xuclar l’energia dels humans. Les seves víctimes queden completament seques, amb l’aspecte d’una orellana. És una pel·lícula dels anys vuitanta anomenada “Força vital”.
No és l’única. Podem trobar altres films de vampirs on es representa la pèrdua de la vida, o de l’energia vital de la persona, traient-li l’aigua. No està gens allunyat de la realitat: el nostre cos és, majoritàriament, aigua.
En néixer, el 70% del nostre pes és aigua. Amb l’edat aquest percentatge baixa i es mou entorn de 55-60%. És més baix com més teixit adipós tinguem, donat que el greix té un percentatge d’aigua menor que el teixit magre.
Totes les nostres cèl·lules contenen aigua; la necessiten per funcionar correctament. La majoria de les reaccions metabòliques (glucòlisi, cicle de Krebs, metabolisme dels lípids, etc.) es produeixen en medi aquós. I és essencial per mantenir l’equilibri d’electròlits com el sodi, el potassi i el clorur. Per altra banda, la necessitem per regular la temperatura del cos. Quan tenim calor, suem per refredar el cos. L’aigua és la que fa possible la digestió dels aliments a l’estómac i l’absorció de nutrients en l’intestí. La necessitem en la formació i excreció d’orina pels ronyons, eliminant així residus metabòlics i substàncies excessives, com la sal i altres electròlits. Tanmateix, actua com a lubricant i coixí per a articulacions, teixits i altres estructures, com la medul·la espinal. I també ens cal per a la producció de fluids com la saliva o el líquid amniòtic durant l’embaràs.
Estem, per tant, obligats a reposar l’aigua de forma contínua. Només estant 24 hores sense ingerir aigua, ja tindríem símptomes de deshidratació com sequedat de boca, fatiga i disminució de la producció d’orina. Després de 48 hores, els símptomes inclourien sequedat de pell, ritme cardíac ràpid, respiració ràpida, confusió, mareig i letargia. A partir de les 72 hores començarien les complicacions greus, com la fallada dels ronyons. Quanta n’hem d’ingerir per no deshidratar-nos?
Hi ha una creença popular que diu que hem de beure dos litres d’aigua al dia. Però, realment, no hi ha dades al darrere que ho sostinguin. Hem d’ingerir aigua, sí, però al cos no li importa d’on prové l’aigua. Qualsevol aliment o beguda que contingui aigua serà hidratant. Per exemple, els sucs, la llet, el te i el cafè contenen líquids que el cos pot utilitzar. Pot ser que les begudes amb un alt contingut de sucre no siguin la millor opció nutricional, però les investigacions més recents demostren que les begudes ensucrades són tan bones com l’aigua per lliurar líquids al cos com qualsevol altra beguda. Ara bé, si volem opcions més convenients des del punt de vista nutricional, podem canviar les begudes ensucrades per fruites i verdures, les quals ens subministraran un alt contingut en aigua i també en fibra. O, lògicament, per aigua.
Una altra creença és que cal forçar la ingesta d’aigua. Segons el doctor Dan Negoianu, nefròleg de la Universitat de Pennsilvània, hem de beure prou líquid fins al punt de no tenir set, però no cal que en prenguem més. Hi ha uns col·lectius que necessiten ser més diligents per hidratar-se, com els nens, els adults grans i les persones amb afeccions mèdiques subjacents que els puguin afectar l’indicador de la set.
També se’ns ha dit que els aliments salats deshidraten, però això no sembla estrictament cert, si més no segons la doctora Kelly Hyndman, investigadora de la Universitat d’Alabama a Birmingham. El nostre cos està constantment buscant mantenir un equilibri sal-aigua, i ho fa amb l’ajuda d’una sèrie d’hormones. Una de les més destacades és l’hormona antidiürètica, o ADH. Quan consumim molts aliments salats alhora, el nostre cervell en segrega, que al seu torn diu als nostres ronyons que guardin aigua. L’hormona també està relacionada amb la sensació de set, i els seus efectes combinats indiquen que necessitem més líquids. Consumir massa aliments salats només és un problema si també ignorem els senyals de set. El que realment deshidrata és l’alcohol. L’alcohol suprimeix l’ADH. Així, quan el consumim, no tenim aquesta hormona per dir-los als ronyons que guardin aigua i els líquids que consumim passen directament per ells. La deshidratació que provoca l’alcohol és un dels factors que contribueix a la ressaca.
La major part de l’aigua que perdem se’n va pels ronyons. En funció de les necessitats de l’organisme, poden excretar des de mig litre fins a deu litres al dia. També hi ha un petit percentatge que es perd a través del tub digestiu. La segona forma de perdre aigua és a través de la pell i de la respiració. Per aquí es pot perdre entre un terç de litre fins a tres litres en el cas d’esportistes.
L’aigua que surt a través de la pell és un procés passiu que depèn de la humitat ambiental, de la temperatura i del gruix i integritat de la pell. Té una funció de regulació de la temperatura, però també és necessària per mantenir-la sana. La manté hidratada i, alhora, facilita la seva descamació natural.
La pell està formada per tres capes. La més profunda és l’hipoderma, feta de cèl·lules grasses, aïllant tèrmicament de l’exterior. Al mig hi ha la dermis, d’uns quatre mil·límetres de gruix, amb cèl·lules entrellaçades. Són les que aporten la flexibilitat i l’elasticitat característica de la pell. Té fibres de col·lagen, fibres elàstiques i fibres de reticulina disposades al voltant dels pèls, les ungles, de les glàndules i dels vasos sanguinis. La capa més exterior, l’epidermis, té un gruix d’un mil·límetre, amb alguns llocs a on és més gruixuda com als palmells de les mans i els peus. Les seves cèl·lules estan disposades les unes sobre les altres, com totxanes, creant una barrera impermeable. Les cèl·lules principals són queratinòcits. També té melanòcits, que li donen pigmentació i cèl·lules de Langerhans i limfòcits que la protegeixen immunològicament. La part més externa de l’epidermis s’anomena estrat corni, i està feta de cèl·lules mortes que es van desprenent contínuament.
Hi ha factors externs, com l’exposició al sol, canvis del clima i la temperatura i productes químics com alguns de neteja, que poden fer que la pell estigui deshidratada. Un rentat freqüent amb aigua massa calenta també pot provocar la dessecació de la pell. També ho pot provocar una dieta desequilibrada, fer poc exercici, estrès, falta de son, fumar i alguns medicaments. Per altra banda, hi ha factors genètics, l’envelliment, determinades hormones i algunes malalties. Per tot això, a banda d’estar ben hidratat, convé utilitzar cremes per ajudar a mantenir la hidratació de la pell. Hi ha humectants, que absorbeixen la humitat de l’ambient, com l’àloe vera, l’àcid hialurònic, la glicerina i la combinació de substàncies que segueixen el model de l’NMF (factor natural d’hidratació) de la pell (com urea, àcid làctic, aminoàcids, etc.). Hi ha un segon tipus de cremes que són oclusives i filmògenes, les quals són substàncies de naturalesa grassa que impedeixen la pèrdua d’aigua, com hidrocarburs (vaselina, ceres…), silicones, lanolina anhidra i ceramides. I finalment hi ha un tercer tipus, els emol·lients, coneguts com a olis, que estoven el teixit cutani alhora que afavoreixen la retenció d’aigua en l’estrat corni, i per això es consideren hidratants, com la vitamina F, l’oli de rosa mosqueta i els liposomes.