Qualitat de l’aire de la llar

Darrerament, a causa de la situació que estem vivint, sentim a parlar molt de la necessitat de ventilar bé els espais tancats. Aquest, però, ha estat un aspecte fonamental des de sempre per tenir aire de qualitat a la nostra llar.

Motius per ventilar

El primer motiu és canviar l’aire viciat per aire net. Quan respirem, consumim oxigen i, en un espai tancat, cal renovar-lo. Per normativa, el percentatge d’oxigen, no ha de baixar del 19,5%, valor que representa, més o menys, un punt percentual per sota del valor de l’aire net. Tot i això, podríem sobreviure amb només un 13% d’oxigen. Quan exhalem, emetem diòxid de carboni, el qual no hauria de superar el 0,25% de l’aire. Concentracions molt elevades de diòxid de carboni poden provocar mals de cap, mareigs, falta de concentració i problemes respiratoris. També exhalem altres substàncies, com aigua, lípids, proteïnes i sal, i patògens, com bacteris i virus. La Covid és un exemple d’un patogen que fa necessari, més que mai, que renovem l’aire de forma contínua en els espais tancats.

El segon motiu és la regulació de la temperatura i la humitat. Si la humitat  és alta, poden proliferar bacteris, fongs i floridures, podent afectar tant als elements com parets o mobles, com a la nostra salut. Per airejar una habitació, normalment, en tindrem prou obrint les finestres uns pocs minuts, mantenint així gran part de l’escalfor que, per inèrcia tèrmica, seguiran tenint elements com, per exemple, les parets.

El tercer motiu és l’eliminació de substàncies que emeten els objectes i els productes que tenim a la llar. Les fustes aglomerades, les pintures, els vernissos, els adhesius, i altres elements de la construcció i dels mobles, emeten compostos orgànics volàtils, com per exemple formaldehid, acetaldehid i benzè, perjudicials per a la nostra salut. Els insecticides, desinfectants, perfums i ambientadors també poden emetre substàncies indesitjades. Un altre focus de partícules en suspensió o gasos nocius són els sistemes de calefacció i les cuines sense ventilació. I els llits, tapisseries i animals domèstics poden ser font d’al·lèrgens, com per exemple àcars. Finalment, en determinades zones el sòl, de forma natural, emet radó, un gas cancerigen que no convé que s’acumuli a la llar.

Tipus de ventilació

La ventilació es pot fer de forma natural o de forma mecànica. El primer tipus de ventilació natural és la ventilació creuada, que es genera per una diferència de pressions. Quan bufa el vent, la paret exterior de la casa a on li impacta té més pressió que la paret del costat oposat. Si volem airejar l’habitatge, el què hem de fer és obrir una finestra per on bufa el vent, i una altra al costat oposat. D’aquesta manera, permetrem a l’aire circular d’una zona d’altes pressions a una de baixes. Per això, l’orientació és fonamental per aconseguir aquest tipus de ventilació. La millor orientació, però, dependrà de cada cas particular, perquè l’hi afecten molt els elements externs a l’habitatge. No és el mateix estar en una zona aïllada que al costat d’un gran edifici. De la mateixa manera, no és el mateix estar en una vall que dalt d’una muntanya. Per determinar l’orientació, però, haurem de considerar molts més aspectes. Us posem, com a exemple, recomanacions generals considerant l’impacte de la irradiació solar en el quadre 1.

Si  tenim una finestra justament enfront del costat oposat, hi haurà un corrent d’aire centrat. És el que sempre han dit els nostres avis, “no et posis al mig del corrent”. Si aquestes finestres, tot i estar en parets oposades, estan en diagonal, hi haurà una major zona interior ventilada. La forma i l’orientació dels sostres, en una casa unifamiliar, també pot estimular la circulació d’aire a l’interior. Un sostre amb inclinació a favor del vent produirà major pressió en la façana d’incidència que en sostres plans. El que menys pressió farà és un sostre amb inclinació en contra del vent. En els habitatges amb terreny als voltants, es pot fer servir arbres o altres elements per tal d’orientar els corrents d’aire a favor.

El segon tipus de ventilació natural es genera per diferència de temperatura, entre l’interior i l’exterior de l’habitatge. Es produeix per la convecció natural de l’aire que, en escalfar-se, s’eleva per tenir menys densitat. Per això es fan servir obertures inferiors i superiors.

La ventilació mecànica té l’avantatge de controlar millor els paràmetres de temperatura, humitat i salubritat de l’aire i el desavantatge del cost enfront de la ventilació natural. Per reduir el cost, i també l’impacte mediambiental, convé que la llar sigui el més estanc possible.

Hi ha diferents opcions. La més completa és que, tant l’admissió d’aire de fora de la llar, com l’extracció d’aire de l’interior, es facin de forma mecànica. En aquest cas, els fluxos d’entrada i sortida poden, sense barrejar-se, bescanviar la calor d’un a l’altre, i reduir el consum de calefacció o d’aire condicionat. Una segona opció és que l’entrada sigui mecànica (ventilador i conductes) i la sortida sigui natural (reixetes a les zones humides). Té els avantatges de poder controlar l’admissió, filtrar l’aire de l’exterior i evitar sorolls del carrer. Té els desavantatges de no poder instal·lar elements d’estalvi energètic, com en el cas del bescanvi de calor entre els fluxos d’entrada i sortida, i de tenir corrents d’aire per les diferències de temperatura. Una tercera opció és que la sortida sigui mecànica i l’entrada natural. Els avantatges són la seva simplicitat i el fàcil control dels cabals d’aire. Té els mateixos desavantatges de la segona opció i la dificultat en gestionar moments de molt de vent. Per aquest problema existeixen reixetes passives que permeten regular els cabals d’entrada. 

Característiques d’una bona ventilació

Una llar amb un bon sistema de ventilació mecànica o mixta mecànica/natural, té una sèrie de característiques com les següents:

  • L’aire ha d’anar de les zones seques a les zones humides, i de les zones netes a les zones brutes. És a dir del menjador o del dormitori cap a la cuina o el bany.
  • Quan la ventilació és híbrida, les obertures d’admissió han de comunicar-se directament amb l’exterior. Les obertures d’admissió natural poden ser obertures als marcs de les finestres, a la caixa de les persianes o directament a l’obra.
  • Les obertures d’admissió han d’estar comunicades amb l’exterior, a una alçada del terra de més d’1,80 m, amb el flux d’aire orientat cap al sostre i en un punt que permeti el major recorregut de l’aire. No han de permetre l’entrada d’insectes ni l’entrada d’aigua. Els dormitoris i les sales d’estar han de tenir obertures d’admissió.
  • Les particions entre les diferents habitacions han de disposar d’obertures de pas. Pot ser suficient l’espai que acostuma a haver-hi entre les portes i el terra.
  • La cuina i el bany han de tenir obertures d’extracció. Si el bany o la cuina estan compartimentats, l’obertura ha d’estar en el compartiment més contaminat. És a dir, a on estigui la zona de cocció en el cas de la cuina i l’inodor en el cas del bany.
  • La cuina ha de tenir un sistema addicional específic de ventilació amb extracció mecànica per als vapors i contaminants de la cocció. El conducte connectat a l’extractor de la cuina ha de ser independent de la resta dels sistemes de ventilació.
  • Les obertures d’extracció han d’estar en les zones humides, és a dir a la cuina i els banys, a una alçada mínima d’1,80 m, a 10 cm com a mínim de cada cantonada de paret i a on permeti el major recorregut de l’aire. Hi ha diferents tipus de sistemes: fixes no regulables (la típica reixeta), fixes regulables manualment (les típiques rodones), fixes autoregulables, modulades hidroregulables i modulades per detecció de presència.
  • La xarxa de conductes ha de tenir un interior que sigui difícil d’embrutar, que minimitzi les pèrdues de càrrega, amb unions estanques, amb registres per a la neteja i no ser inflamable.
  • Les boques exteriors d’expulsió han de situar-se separades com a mínim 3 metres de qualsevol entrada d’aire de ventilació.

Quadre 1 – Orientació

Orientació nord. Hi toca el Sol a l’estiu, a primera i a darrera hora del dia. Es recomana per a la cuina i per al despatx. Es pot protegir del sol amb els moderats o para-sols horitzontals i difusors.

Orientació sud. Hi toca el Sol tot el dia a la primavera i a la tardor. I a l’estiu hi toca només a les hores centrals del dia. Es recomana tindre-hi el menjador i els dormitoris. Els angles més sud-est i sud-oest es poden protegir del sol amb para-sols verticals.

Orientació est. Hi toca el Sol, tot l’any, des de la sortida fins al migdia. Es recomana per al menjador i per a la terrassa. Es pot protegir del sol amb alers amples horitzontals i verticals o para-sols difusors.

Orientació oest. Hi toca el Sol, tot l’any, des del migdia fins al vespre. Convé posar-hi habitacions de molt poc ús. Si hi posem els dormitoris, aquests agafen calor tot el dia. Es pot protegir del sol amb alers amples horitzontals i verticals o para-sols difusors.

Quadre 2 – Composició natural de l’aire

  • Nitrogen – 78,08% del volum total
  • Oxigen – 20,95% del volum total
  • Argó – 0,93% del volum total
  • Diòxid de carboni – 0,04% del volum total
  • Altres gasos en percentatges menors del 0,002%: Neó, heli, metà, criptó, hidrogen, òxid nitrós, monòxid de carboni, xenó, ozó, diòxid de nitrogen i iode.
  • Vapor d’aigua – Variable, normalment entre l’1% i el 4%
  • Altres substàncies presents en petites quantitats: Pols, pol·len, espores i cendres.
  • Contaminants més comuns presents en l’aire: clor i compostos del clor, fluor, mercuri i compostos de sofre.