Una de les notícies que més han sorprès a tots ha estat els diversos vídeos i imatges que s’han difós d’animals endinsant-se en zones que són tan habituals per a nosaltres com els nostres parcs, carreteres o platjes. No sols pel que fa a la fauna ha tingut la seva visibilitat, la reacció que ha tingut la naturalesa amb la nostra absència ha estat momentània al nostre confinament.
És llavors quan recordem que la terra no ens pertany, som visitants d’ella de la mateixa manera que si desapareixem ho són els animals, però nosaltres no li posem consciència, ja que en aquests dos mesos la terra ha agraït la nostra absència en molts factors climàtics, per la qual cosa alguna cosa no estem fent bé.
Ara, alguns dels negocis tornen a funcionar i els treballadors tornen a desplaçar-se als seus llocs de treball. Tornarem a recórrer les nostres zones habituals amb la mateixa concurrencia, potser, en qüestió de setmanes i serà llavors quan no haurem d’oblidar que la terra no ens pertany i que convivim amb la resta d’éssers vius per igual.
En la portada es veu a un personatge esperant en una parada de bus per a anar a treballar.
Envoltat de tota aquesta nova informació que ens ha arribat, (o que, si no, es poden trobar fàcilment resultats en internet), es percep certa incertesa i inseguretat per part del personatge. És la manera en la qual convida a l’espectador a preguntar-se quanta consciència li posarem a partir d’ara al canvi climàtic? Quant estem perjudicant en ell? I per consegüent, quant podem fer per ell?
