L’Emma i el Dexter passen junts la nit del dia de la seva graduació. Amb vint anys, es pregunten com seran quan en tinguin quaranta. Per comprovar-ho, s’aniran retrobant cada 15 de juliol.
És la trama de la novel·la romàntica de David Nicholls “One Day”, posterior pel·lícula amb Anne Hathaway i Jim Sturgess com a protagonistes i, recentment, sèrie que podem trobar a Netflix, amb Ambika Mod i Leo Woodal.
Per a ells, el 15 de juliol es converteix en el dia que inclou tots els dies. Com si fos un resum de la seva evolució vital, expliquen tot el que han viscut durant l’any: relacions sentimentals, d’amistats, de família, laborals… En cada retrobament, tanmateix, recorden que formen part d’alguna cosa molt important que va començar a la Universitat.
Nosaltres també tenim el dia que inclou tots els dies de l’any. El 23 d’abril.
El dia de Sant Jordi és molt diferent d’altres festivitats que se centren en l’amor romàntic, o en la família o en qualsevol altra relació humana, de manera exclusiva. La nostra és una celebració de la comunitat i de la humanitat, en totes les seves formes. Regalem i ens regalen roses i llibres els amics, els companys de feina, els companys del gimnàs, els botiguers, els familiars…
Aquest dia és molt més que cultura, amor i literatura. És l’expressió de respecte, gratitud i estima a un espectre molt ampli de persones de la nostra vida. Des d’un punt de vista de la salut, aquesta celebració té un impacte clarament positiu en el nostre benestar emocional.
El fet de compartir regals amb una àmplia gamma de persones ajuda a reforçar el sentiment de pertinença a la comunitat. I això, segons la psicologia social, és fonamental per al benestar psicològic. Pertànyer a un grup satisfà una de les necessitats bàsiques humanes: la interacció i connexió amb els altres. Per altra banda, ens reforça el sentit d’identitat, ajudant-nos a sentir-nos més connectats amb la història i els valors de la societat en la qual vivim.
Els llibres i les roses són una forma d’expressió i reconeixement mutu. És una manera de dir “penso en tu” o “ets important per a mi”, cosa que reforça els lligams afectius, i promou un sentit d’afecte i autoestima en l’altre. Compartir regals pot servir com un mitjà de comunicació que va més enllà de les paraules, permetent a les persones expressar sentiments i emocions de manera simbòlica. Això pot ajudar a superar barreres comunicatives i fomentar connexions emocionals més profundes.
Establir una bona connexió emocional amb algú pot millorar la qualitat de la comunicació. Quan ens sentim connectats, som més propensos a compartir obertament els nostres pensaments i sentiments, millorant la comprensió mútua. Les relacions emocionals profundes poden crear un sentit de seguretat i confiança. Sentir-se segur per expressar els nostres sentiments i ser vulnerable amb algú reforça els lligams i promou una major intimitat. Per altra banda, ens permeten experimentar una gamma més àmplia d’emocions i experiències, enriquint la nostra vida. La capacitat d’estimar, cuidar i connectar amb els altres és fonamental per a una vida plena i significativa.
La pràctica de donar sense esperar res a canvi estimula sentiments de felicitat i satisfacció. La investigació psicològica ha demostrat que els actes d’altruisme i generositat augmenten els nivells de serotonina, una substància química al cervell associada amb el benestar i la felicitat.
Les connexions emocionals també ens poden servir com a mirall, reflectint les nostres qualitats i àrees de millora. A través d’elles, podem aprendre molt sobre nosaltres mateixos, fomentant la introspecció i el desenvolupament personal.
Està demostrat que les connexions emocionals poden augmentar els nivells de felicitat i reduir els sentiments de solitud i depressió. Sentir-se entès i valorat en les relacions contribueix a una major satisfacció vital. També s’ha demostrat que l’estabilitat emocional té un impacte positiu en la salut física. Les persones amb relacions socials fortes tenen un risc més baix de malalties coronàries, una millor resposta immunitària i una esperança de vida més llarga. Les relacions emocionals sòlides poden oferir suport durant els moments difícils, ajudant a gestionar millor l’estrès i la pressió. Saber que tenim a algú amb qui comptar pot fer que els reptes semblin més fàcils de gestionar. Per contra, sentir-se exclòs o creure que no es pertany a cap grup pot tenir diverses repercussions psicològiques negatives. Quan aquesta necessitat no se satisfà, es poden desencadenar una sèrie de conseqüències, incloent-hi baixa autoestima, augment de l’ansietat i la depressió, dificultats en les relacions socials, sentiments d’aïllament, desenvolupament de comportaments negatius, problemes d’identitat i, en darrera instància, problemes de salut mental.
La festa no va començar com la coneixem avui en dia. La celebració de Sant Jordi com a patró de Catalunya té arrels que es remunten a l’edat mitjana, en concret des de 1456. En aquella època, al segle XV, se celebrava, a Barcelona, la Fira dels Enamorats, i s’instal·laven, als voltants del Palau de la Generalitat, venedors amb roses, que es regalaven els promesos i els matrimonis joves. Des d’aleshores, és el dia dels enamorats a Catalunya, i és costum regalar una rosa vermella a la persona estimada. Hi ha qui diu que el costum de regalar roses té arrels molt més antigues, romanes, i prové de les festes en honor a la deessa Flora. Flora era la deessa de les flors, els jardins i la primavera, i es representava com una jove coronada de flors i poms de flors a les mans.
Pel que fa a la tradició de regalar llibres, el seu inici es remunta al 1927, quan es va triar el 7 d’octubre com a data per promoure el llibre a Catalunya. Durant l’Exposició Internacional de Barcelona, el 1929, els llibreters van sortir al carrer amb tant d’èxit que es va decidir de canviar la data. El nou dia seria el 23 d’abril, que, a més, coincidia amb l’enterrament de Miguel de Cervantes i amb la mort de William Shakespeare (segons el calendari julià), el 1616. En reconeixement d’aquesta celebració literària, l’any 1995, la UNESCO va declarar el 23 d’abril com a Dia Mundial del Llibre i del Dret d’Autor, estenent la tradició catalana a un àmbit global.