A la pel·lícula Matrix hi ha una escena, en un restaurant de luxe, en la que Cypher pacta amb l’agent Smith trair als seus, Neo inclòs, a canvi de mantenir-se en una bona posició social dins de la Matrix. Mentre assaboreix un bon filet, diu: “Saps? Sé que aquest filet no existeix. Ho sé quan me’l poso a la boca. La Matrix li està dient al meu cervell que és sucós i deliciós… Després de nou anys, sap de què me n’he adonat? La ignorància és felicitat”.
Cypher fa una equiparació del plaer momentani de menjar el filet amb la felicitat que assolirà quan torni a la Matrix. Tot i això, ell és ben conscient que plaer i felicitat són diferents. El plaer està relacionat amb una experiència, generalment momentània, que fa que ens sentim bé, en contrast amb el dolor o el patiment, que fa que ens sentim malament. No dura molt de temps, tant perquè depèn d’esdeveniments i experiències externes, com per què els humans tenim la tendència a acostumar-nos i, per tant, a necessitar cada cop més quantitat per seguir sentint el mateix.
La felicitat requereix, a més a més que els esdeveniments ens acompanyin, d’una determinada actitud interior. Hi ha una frase de Charles R. Swindoll, pastor evangelista, que ho descriu molt bé: “La vida és el 10% de què et succeeix i el 90% de com hi reacciones”. És a dir, que per molt que les coses et vagin bé, caldrà alguna cosa més per assolir la felicitat. Segurament amb un punt d’enveja, cada desembre ens consolem dient que no tothom a qui li ha tocat la loteria serà feliç (tot i que sabem que ajuda molt!). Hi ha una frase llatina que en fa referència: “quamquam dives est, beatus non est” (encara que sigui ric, no és feliç). En un estudi dirigit per un neurocientífic de la Universitat de Wisconsin, es va analitzar entre un nombrós grup de gent qui era la persona, des d’un punt de vista científic, més feliç. En l’estudi no s’analitzava tant si les persones estaven passant per una bona situació (el què passa “fora” d’ells), com si estaven més o menys preparats per ser feliços (com són per “dins”). Matthieu Ricard, un doctorat en genètica cel·lular a l’Institut Pasteur i monjo budista, va ser qui va obtenir la puntuació més alta. Per a ell, la felicitat veritable es troba en la bondat, en donar i en la gratitud.
Tomàs d’Aquino afirmava que la felicitat, i la virtut, s’assolien fent el bé i, a més a més, sentint el plaer de fer el bé. Deia que no n’hi ha prou per ser virtuós si, després de fer el bé, ens sentim malament. Per això l’Església mostra als sants com a beats, és a dir, com a persones felices. Per contra, per ser dolent, considerava que, a part de fer el mal, cal sentir el plaer de fer-lo, de forma conscient. Per això, a la pel·lícula, Cypher demana que li esborrin la memòria, i així poder viure enganyat, però feliç.
Plató, a “Filebo o del plaer”, s’inventa un diàleg entre Sòcrates, el qual defensa que la felicitat consisteix en la saviesa, i Filebo i Protarc, els quals defensen que el bé suprem és el plaer. Durant el diàleg es desenvolupa la distinció entre els plaers reals i els plaers ficticis, com succeeix a la pel·lícula Matrix. Conclou que, per tenir una bona vida, es requereixen tant els plaers com la saviesa. Epicur considerarà, més tard, que la fita última de la vida és la felicitat i que, per aconseguir-la, cal un “plaer continu”. Cal aclarir que no proposava d’escollir “tots els plaers”, com alguns corrents hedonistes volen fer creure. El fet d’escollir determinats plaers ho comparava amb el dolor. Deia que el dolor, tot i ser un mal, de vegades és millor no defugir-lo. I va categoritzar els plaers en naturals i necessaris (com alimentar-se, calmar la set o tenir seguretat), naturals i no necessaris (com gaudir d’un menjar saborós, els plaers de caràcter espiritual o la gratificació sexual) i els no naturals ni necessaris (com la fama, el poder o el prestigi).
Segons Sigmund Freud, funcionem amb dos principis, el de plaer i el de realitat (amb certes similituds amb el diàleg de Plató). El principi del plaer té com a objectiu procurar el plaer i evitar el dolor. En aquest sentit, el plaer és com una brúixola que ens guia. El principi de realitat contrapesa el del plaer, i es basa en la realitat externa i en l’experiència personal. La brúixola del plaer, per exemple, ens dirigeix cap als aliments rics en calories i cap a la reposició de sals minerals. El nostre és un disseny genètic fet en un moment en què l’accés al menjar no era tan fàcil com ho és ara. Per això ens agrada tant el sucre, els greixos i la sal. La brúixola també ens guia amb el desig sexual i amb les ganes d’establir relacions socials.
Però no només el menjar, el sexe i les relacions socials activen el plaer. Hi ha altres accions que també el posen en funcionament, com ja apuntava Epicur. Per exemple, ens agraden les recompenses que no es poden predir. Segurament per això ens agrada tant jugar i arriscar, tot i que no sempre guanyem. També ens mou molt l’esport, la meditació, l’art, l’activitat intel·lectual, l’activitat espiritual…
El costat més fosc del plaer és l’addicció. Estem més acostumats a sentir parlar d’addicció a substàncies com la nicotina, l’alcohol o altres drogues il·legals, però pot ser-ho a qualsevol mena de plaer. En aquestes situacions el principi del plaer mana sobre el de la realitat i ens pot fer prendre decisions clarament nocives.
El funcionament dels principis de plaer i realitat de Freud es pot explicar per dues estructures que tenim en el nostre cervell: L’estructura subcortical, que ens porta a comportaments més racionals i el sistema límbic, que ens porta a comportaments més instintius. El sistema límbic és el que s’encarrega de les accions bàsiques per a la supervivència de l’espècie, com menjar i reproduir-nos.
El nostre cervell és una complexa xarxa de neurones que s’agrupen en diferents estructures i vies nervioses, i que es comuniquen entre elles mitjançant impulsos electroquímics generats i gestionats, sobre manera, per neurotransmissors. Aquests neurotransmissors no apareixen del no-res, sinó que també són sintetitzats i rebuts en i per les diferents estructures i vies del cervell. La sensació de plaer ve molt determinada per quatre neurotransmissors principals: La dopamina, l’endorfina, l’oxitocina i la serotonina.
La dopamina, sovint anomenada l’hormona del plaer, quan està en el cervell, actua com a neurotransmissor. En sang, en canvi, funciona com un missatger químic i contribueix a la vasodilatació i a la inhibició del sistema digestiu, de l’immunitari i del pàncrees (en aquest sentit, l’adrenalina es genera a partir de l’oxidació i la metilació de la dopamina, i l’oxidació de l’adrenalina dóna noradrenalina). Com a neurotransmissor té diferents funcions que afecten el comportament, el moviment, l’estat anímic, la recompensa, la inhibició d’hormones, la son, l’aprenentatge i d’altres. No està del tot clar, però sembla que les neurones de dopamina codifiquen l’error de predicció dels resultats de recompensa. Es creu que proporciona un senyal per activar l’aprenentatge a diferents parts del cervell responsables de l’adquisició del comportament.
Les endorfines són pèptids opioides endògens que també fan la funció de neurotransmissor. Se’ls considera les hormones de la felicitat. S’assemblen als opiacis pel fet que produeixen efectes analgèsics i causen una sensació de benestar.
L’oxitocina es coneix com a l’hormona de les abraçades. El seu paper en el cervell està associat als lligams afectius i al reconeixement social i pot ser que estigui relacionada amb la formació de confiança entre individus i a l’estrès.
La serotonina exerceix una gran influència sobre el sistema psiconerviós, per això sovint se’n diu hormona de l’humor. La seva funció és fonamentalment inhibitòria. Influeix sobre la son i els estats d’ànim, les emocions i els estats depressius. El comportament humà depèn de la quantitat de llum. Per això, a la tardor i l’hivern, augmenta la depressió i la manca d’estímul sexual, perquè hi ha poca serotonina. A la primavera i a l’estiu la serotonina creix. Per això, creix la sensació de felicitat i l’estímul sexual.
Com segurament podria dir Plató si el tinguéssim vivint ara al Baix Montseny: Sigueu feliços i busqueu el plaer de la vida. I, sobretot, feu-ho amb seny.
La secció de Salut té caràcter periodístic i divulgatiu, i no científic. No dóna indicacions en temes de salut ni substitueix les recomanacions de les autoritats sanitàries. Seguiu sempre les indicacions del vostre metge o expert en salut.