A l’article dels protocols a la taula (a la secció de menjar) us hem descrit les regles no escrites de com parar i comportar-se a la taula en un àpat formal. No són normes estrictes i tampoc estan pensades per als àpats informals. Per altra banda, aquestes normes només apliquen a la nostra cultura. Cada poble té el seu propi protocol i la seva visió del que està bé (i no tan bé) quan ens reunim a menjar. En aquest article no us volem explicar normes d’altres indrets, sinó que us volem portar algunes idees per decorar la taula de formes diferents. Us parlem de l’estil japonès, nòrdic i italià.

L’estil japonès

Una de les coses que més sorprenen els qui visiten Japó per primera vegada és que molta gent segueix les tradicions de dues religions ben diferents: el Sintoisme i el Budisme (segons algunes enquestes, la primera la segueix prop del 85% de la població i la segona prop del 70%). Això es reflecteix en l’estètica.

A diferència de l’Índia, al Japó, el budisme està molt influït pel Tao. Això es pot veure si comparem la decoració d’aquests dos indrets. L’estil japonès és minimalista i perfeccionista, a diferència de la sobrecàrrega d’elements i colors que podem observar a l’Índia. Segurament hi va tenir molt a dir la filosofia taoista, a on el buit és un ideal estètic. Pel Tao, el buit minimitza l’obstrucció física a la imaginació. Així, es valora la delicadesa, la bellesa i l’harmonia, amb la utilització de tonalitats naturals, amb materials com fustes, paper d’arròs, lli, laques i sedes.

Per altra banda, el Sintoisme celebra la imperfecció. Aquesta religió indígena del Japó accepta la veritable bellesa del món natural. L’estètica wabi-sabi precisament fa referència a aquelles coses que tenen un acabat rústic, a tot allò que és incomplet, no permanent i imperfecte.

La taula és un reflex d’aquests dos corrents. Posarem unes estovalles de color blanc o neutre per cobrir la taula. I el decorarem amb un corredor de taula de seda al centre o bé bols amb pedres decoratives, vidres de colors, espelmes, pètals o un bonsai. Però només una o dues d’aquestes coses, sense excedir-nos.

Normalment, cada configuració individual ha de seguir la disposició ichiju-sansai (una sopa, tres costats), amb el bol de sopa col·locat a la dreta i un bol addicional d’arròs a l’esquerra. S’han d’afegir tres plaques petites i planes de costat darrere d’aquestes. Col·loqueu els bastonets a joc als suports, no a la taula, amb els extrems cap a l’esquerra.

Els bols, plats i tasses poden ser de forma, color o mida diferent, tot i que amb certa harmonia i equilibri. Un joc de te japonès a joc és indispensable, amb les tasses de ceràmica i sense nanses.

L’estil nòrdic

L’estil nòrdic neix en un indret amb condicions climàtiques extremes. Està pensat per a la supervivència i, per això, és un estil funcional. Els seus elements tendeixen a ser útils i duradors, sense floritures que afectin el seu ús. Però també té en compte que cal passar moltes hores dins de casa i, per això, és un estil acollidor. Utilitza materials naturals, com la fusta dels seus boscos, el lli, la llana, el cuir i el metall, i tota mena de flors i plantes. Tot i això, no fa escarafalls als materials moderns. Per aprofitar l’escassa llum solar, les finestres són descobertes i prioritza els colors clars.

Per parar una taula d’estil nòrdic, cal decantar-se per una vaixella de gran qualitat, funcional i elegant. S’ha d’evitar triar peces purament decoratives o sobrecarregades. Si aconseguim peces fetes a mà i úniques, aconseguirem un ambient casolà i acollidor. Els plats, bols i tasses de terrissa amb formes i imperfeccions orgàniques són ideals.

Les estovalles, les estores individuals i els tovallons han de ser clars i de materials tèxtils naturals. Podem disposar els tovallons i les estores individuals de tal forma que trenquin les línies per incrementar la sensació d’estar com a casa.

Seria adequada una coberteria minimalista, amb peces d’acer inoxidable, amb línies netes i corbes suaus, amb nanses de fusta i sense ornamentació innecessària. Pel que fa a la cristalleria, aquesta pot ser estriada, ja que afegeix textura sense exagerar.

Els colors dels diferents elements han de ser preferiblement neutres i discrets, per ajudar a crear un espai tranquil. Els blancs, el marró, el crema i el gris són els habituals. Es poden afegir blau, verd, rosa i mostassa com a complements.

Finalment, unes quantes plantes afegiran sensació natural. Però sense exagerar, els testos o gerros han de ser discrets. Recordem que aquest estil és acollidor però minimalista tranquil.

L’estil italià

No deixa de ser un país mediterrani, amb un clima càlid i una actitud davant de la vida despreocupada. Si fem cas dels estereotips de les pel·lícules (per tal de trobar les diferències amb nosaltres), observem que a la taula hi ha d’haver abundància de menjar i beure i s’ha de reflectir la passió per la família. Així, muntarem una taula càlida i acollidora a on tots els presents puguin assaborir el menjar, beure i quedar-s’hi una estona.

Tradicionalment, als italians els agrada utilitzar l’emblemàtica roba de taula a quadres vermells. Si no les tenim, podem fer servir unes estovalles amb un color que lligui amb la resta dels elements de la taula. El blanc o l’os són adequats per a un aspecte elegant i permeten posar la ineludible peça central sense por que li resti protagonisme. Els tovallons poden donar vida a la taula, sent vàlid fer servir de colors com el vermell, el groc i el taronja.

La peça central pot contenir fruites o verdures. Es poden escollir segons l’estació i l’esquema de colors (llimones, tomàquets, préssecs…) i hi podem afegir elements com fulles de jardí entre elles.

També es pot optar per afegir elements més carregats. Per exemple, bols amb base de pedra amb flors, peces de ceràmica al centre de la taula o suports d’espelma de ferro forjat tradicionals. Tot per oferir una sensació de grandesa als convidats.

Les flors són un complement essencial. No hi ha massa flors, i com més cridaneres millor. Intentarem seguir un esquema de colors, siguin de tardor, com roses o crisantems o esquitxant colors d’estiu amb lliris i calèndules.

No són massa exigents pel que fa al color dels plats i bols. Només cal que coincideixin o bé que creïn un patró de diferents colors (però no a l’atzar). Això sí, si és un sopar formal, hi haurà un plat gran a sota a efectes decoratius.

I no poden faltar l’oli i el vinagre, així com altres condiments.