S´acosta Tots Sants, i ben aviat trobarem les típiques paradetes on venen paperines de castanyes acabades de torrar. I la seva olor s´escamparà pels carrers i places de pobles i cuitats. Però… què en sabem del producte més representatiu de la tardor, i que tenim tant associat a aquesta festivitat?.
Com ja se sap, la castanya és el fruit (llavor) del castanyer, un arbre que existeix des de fa milers d´anys. Sol presentar un aspecte imponent pel fet que pot superar amb facilitat els 20-30 metres d´alçada i posseir una soca de més d´un metre de diàmetre que, excepcionalment, en arbres vells pot arribar fins als 10 m. Des de temps immemorials, el castanyer ha estat molt important per a l´espècie humana, principalment per dos motius: l´aliment que proporciona el fruit, i també per la qualitat de la seva fusta, que s´utilitza, sobretot, per a la fabricació de mobles i botes de vi.
Fins fa poc, s’atribuïa al romans la seva expansió per la península Ibérica. Però, recents estudis palinològics han demostrat que ja hi havia castanyers abans de la invasió romana. Sigui com sigui, en altre temps la castanya era un producte molt preuat com a nutrient, fins el punt que es considerava un aliment de supervivència, en especial entre la població rural. Això és senzill d´entendre, tenint en compte que la castanya constituïa un menjar de consum immediat, fàcil de trobar i transportar, i no implicava cap desemborsament econòmic. D´altre banda, es podia assecar sense dificultat, i guardar-lo durant setmanes. I, al ser un aliment amb un elevat valor energètic, endemés de nodrir bé, aportava prou energia per escalfar l´organisme durant els llargs dies d´hivern. De fet, la castanya va constituir la base de l´alimentació a Europa fins l´arribada, des de Amèrica, de la patata i el blat de moro.
La castanya creix a l´interior d´un embolcall espinós (pelló), que normalment en conté 2 o 3. Deslliurada de la seva protecció, descobrim que la part exterior de la pell és de color marró vermellós, més o menys intens segons sigui la varietat. Sovint té forma arrodonida, amb dues cares ben diferenciades: una plana i l´altre convexa. La part comestible és de color blanc grogós, i de gust més aviat dolç. Acabades de collir, caldrà deixar reposar les castanyes durant uns dies a temperatura ambient, fent-ho així una part del midó es transformarà en sucre i en millorarà el seu sabor. És important saber que no totes les castanyes resulten aptes per el consum. Les que produeix l´arbre conegut com a castanyer d´Índies són bordes.
A Catalunya, si ho comparem amb èpoques passades, avui dia hi ha poques zones on existeixen àrees boscoses de castanyers. Aquestes, és troben repartides, principalment, per les comarques de la Selva, Osona, així com el Vallés Oriental, el Maresme i les muntanyes de Prades a Tarragona. Els boscos de Viladrau són uns dels paratges per excel·lència dels castanyers a Catalunya.
En termes de nodriment, la castanya és un aliment molt ric i nutritiu. Posseeix un alt valor energètic, però, al contenir una bona quantitat aigua, el seu percentatge en greixos resulta molt baix. Esdevé font d´energia saludable en forma d´hidrats de carboni complexos de llarga duració, que l´organisme absorbeix lenta i progressivament, de manera que els nivells de sucre en sang es mantenen equilibrats, a la vegada que aporten vigor. Preses pel matí, les castanyes permeten mantenir un bon rendiment durant hores, sense sentir la necessitat de picar entre àpats.
En termes botànics, la castanya és una llavor i s´acostuma a classificar dins la família dels fruits secs, però la seva composició s´assembla molt més a la dels grans cereals. Aproximadament, un 80% de l´energia que aporta prové de carbohidrats “complexos”, i no pas de greixos, per tant, resulta bastant més baixa en calories que altres fruits secs. Per exemple, 100 grams de castanyes aporten 190 calories, mentre que la mateixa quantitat d´avellanes o d´ametlles es trobarien al voltant de les 500 c.
La castanya és rica en vitamines E i del grup B, potassi i àcid fòlic, i al contenir fibra soluble ajuda al trànsit intestinal. Però, abusar del seu consum por provocar flatulències i malestar intestinal. Altrament, les persones amb problemes per a digerir haurien de limitar la ingesta a 3 o 4 castanyes diàries.
La castanya es pot menjar crua o cuita, per a la seva utilització a la cuina, o posterior transformació a la indústria. Alguns productes derivats són: la farina de castanya sense gluten; olis, infusions, articles de confiteria, licor i, fins i tot cervesa, entre d´altres.
Segons la medicina natural xinesa, les castanyes nodreixen els ronyons, per aquesta raó estan especialment indicades a les persones que pateixen retenció de líquids i dolors lumbars relacionats amb la debilitat d´aquest órgan.
————————————————-
Recepta
CONILL AMB CASTANYES
Ingredients
– 1 conill tallat per a rostir
– 1 porro gran
– 200 ml. de vi de Porto
– 16 castanyes torrades i repelades
– 1 branqueta de farigola
– farina, oli, sal i pebre.
Elaboració
1.- Peleu i talleu el porro a rodelles. Agafeu la part blanca i una mica de verda.
2.- A un cassó, poseu a escalfar els 200 ml. de vi de Porto barrejat amb 100 ml. d´aigua. Després, retireu l´estri del foc i introduïu les castanyes.
3.- Netegeu els talls de conill, salpebreu-los i tot seguit els passeu per farina.
4.- A una paella gran, escalfeu prou oli per a fregir-hi el conill.
5.- Quan el talls restin cuits i ben enrossits per totes les bandes, reserveu-los temperats.
6.- A l´oli que ha quedat de fregir, feu-hi estovar el porro.
7.- Al moment que el trobeu ben tou, reincorporeu el conill a la paella juntament amb les castanyes i el líquid on han reposat.
8.- Renteu la branqueta de farigola i afegiu-la al cuinat.
9.- Tapeu la paella i continueu cuinant durant 5 minuts més.
QUAN NOVEMBRE VE, ABRIGA´T BÉ.