Tres pics i repicó i les cases del futur
Quan no hi havia timbres elèctrics, les portes de les cases tenien picadors. Amb ells ens fèiem sentir perquè ens obrissin quan arribàvem a casa. Amb cops. No fa tant de temps d’això. Quan es tractava d’un edifici amb diferents veïns, utilitzàvem un codi diferent per cadascun d’ells. Així, si volies que t’obrís el teu amic del tercer segona, picaves tres vegades i li afegies un repicó al final. Si et deixaves el repicó, t’obria el del tercer primera. Acostumava a haver-hi un sistema d’una corda amb politges, que obria la porta del carrer quan l’estiraves des de l’escala. I així no havies de baixar fins a la porta d’entrada. Quan hi havia entresòl, per al primera es feia un repicó i per a l’entresòl segona, dos repicons. Tot això era possible perquè la majoria dels edificis no tenien més d’un o dos habitatges per replà. Amb el temps van arribar els porters automàtics, i es van jubilar als picadors.
D’alguna manera, més tard, vam tornar a sentir la necessitat de fer soroll per nosaltres mateixos. I es va popularitzar una forma curiosa d’encendre la llum. S’encenia picant un cop de mans i s’apagava picant dos cops. A les pel·lícules era quelcom que quedava molt “fashion”. En realitat, és relativament senzill muntar un circuit integrat i programar-ho per fer que s’encengui, posem per exemple, amb tres picades de mans i apagar-ho amb quatre picades de mans.
Avui la innovació ha escalat fins a nivells que no podíem imaginar-nos. No cal que tinguem codis de picar de mans ni de fer servir un picaport. N’hi ha prou amb demanar-ho. Podem dir obre la llum, engega la calefacció o posa’m tal cançó, i un assistent de veu executarà l’acció. Bé, en català encara no del tot, però si hi ha demanda i voluntat, segur que també el tindrem disponible.
Segons com, tot això pot semblar massa “fashion” i innecessari. Hi ha un anunci molt graciós d’uns supermercats de Noruega i Dinamarca a on es veu a un usuari d’un d’aquests sistemes que fa servir la veu per a tot, a casa seva. Un bon dia, després d’una intervenció del dentista, l’assistent no l’entén, desencadenant tota una sèrie d’equívocs. El podeu trobar fàcilment, és un anunci de la cadena de supermercats de baix preu Rema 1000. Veureu diferents versions de l’anunci, amb diferents missatges finals, del tipus “simplicity is king”.
Efectivament, molt sovint la senzillesa és el rei. Però, en qualsevol cas, ens podem quedar amb alguns dels avantatges d’aquestes “Smart House”, o cases intel·ligents. Per exemple, per reduir la factura dels subministraments, sobretot ara que tenen el preu que tenen.
Estalvi energètic
La major part del consum d’una llar està associat als electrodomèstics. En una llar típica representa el 43% del total. En una “Smart House” estan integrats i els podem programar per tal de fer funcionar en els moments de preus més baixos. També poden detectar i gestionar el consum en els modes “d’espera” dels electrodomèstics i programar la desconnexió dels circuits no prioritaris, com per exemple de l’aire condicionat, abans d’arribar a la potència contractada.
La segona partida, d’un 28%, està associada a la calefacció. Els sistemes d’aquest tipus de llar poden adaptar la temperatura en funció de la temperatura exterior, l’hora del dia, la zona de la casa i la presència de persones, reduint-ne el consum. Per altra banda, sistemes com els sistemes de ventilació de doble flux, amb mesuradors de temperatura i humitat, poden reduir-lo encara més.
La il·luminació representa un 11% del total. Els sistemes d’il·luminació intel·ligents adapten el nivell en funció de la variació de la llum solar, la zona de la casa i la presència de persones. Es poden integrar tendals, persianes i cortines de la casa per obrir-les o tancar-les en funció de l’hora del dia i la presència o no de persones.
A l’aigua calenta representa un 12%. Pel que fa al consum d’aigua, hi ha aixetes intel·ligents que gestionen el cabal i la temperatura de l’aigua. La resta del consum de la llar va a la cuina, un 4%, i a l’aire condicionat, un 3%.
Salut i benestar
Les “Smart House” poden garantir les millors condicions ambientals, ajustant temperatura, humitat, il·luminació i qualitat de l’aire, i tenint en compte el moment del dia i les nostres rutines personals.
A part dels sensors d’indicadors com la temperatura o humitat ambient, els sistemes de la casa es poden connectar a indicadors més personals. Per exemple, existeixen matalassos que permeten monitorar la qualitat de la son, que poden donar informació de quina és la temperatura i il·luminació que ens convé en cada moment del dia. El mateix poden fer els dispositius com les polseres per monitorar aspectes com la temperatura corporal o la freqüència cardíaca.
La robotització de molts dels elements de la casa tenen cada vegada més funcionalitats per facilitar-nos la vida. Hi ha neveres que poden controlar les existències de diferents tipus d’aliments, el descongelat de forma automàtica i els avisos quan faltin productes de consum diari. Hi ha rentadores que permeten racionar la quantitat de detergent segons la quantitat de roba que hagis posat al tambor i fins i tot el nivell de brutícia. I microones i forns que poden ser controlats per la veu i poden predir la temperatura i el temps segons el tipus de menjar en funció del seu volum, pes i grau d’humitat, a part de poder ser activats a distància per tenir el menjar preparat en arribar a casa. I, per a col·lectius amb necessitats especials, estan apareixent elements com braços robòtics per ajudar a les tasques de la casa.
Seguretat
Els elements de seguretat inclouen l’accés a la llar a través de sensors biomètrics, les alarmes d’intrusió i de control de presència i els sistemes remots amb videovigilància.
Tenint els elements de la casa integrats, és senzill activar protocols de simulació de presència, com l’encesa i l’apagada de llums, de la televisió, de les persianes o cortines, etc.
Per altre costat, s’inclouen alarmes de fum, de foc, de monòxid de carboni, de fuites de gas i de fuites d’aigua i alarmes tècniques per tall de subministraments. Totes aquestes alarmes, en estar connectades al sistema de control, poden desencadenar diferents accions, més enllà de l’avís. Per exemple, si un detector de la cuina detecta fum, pot tallar l’electricitat o el gas i evitar un incendi. Tanmateix, inclouen els sistemes d’alerta mèdica, bombers o policia i teleassistència.
Control i comunicacions
El control de tot plegat pot estar centralitzat, com a les pel·lícules, a on parlant a un assistent (o amb una PDA o pantalles tàctils) pots gestionar la totalitat de la casa i, fins i tot, trucar des del cotxe. Això, però, requereix tota una sèrie de sensors a la casa, una sèrie d’elements que responguin a les ordres que se’ls hi doni (elements robòtics, electrodomèstics intel·ligents…), un sistema de control central i un sistema de comunicació. També es necessita un sistema de seguretat informàtica que eviti que la pel·lícula acabi sent la d’un sistema piratejat per algun “hacker” que acaba fent la vida impossible a l’inquilí.
Ara bé, sempre podem començar amb unes poques funcions, com ens aconsellaven els de l’anunci dels supermercats escandinaus. Es tracta de trobar un equilibri entre la senzillesa i seguir vivint en els tres pics i repicó.