Parlem amb Tracy Sirés, directora del Teatre Auditori de Granollers.
Acabats els seus estudis a Anglaterra, va iniciar la carrera professional com a gestora cultural al Teatre de la Garriga, va seguir al Teatre de Ponent, amb Frederic Roda i, abans del càrrec actual, va portar la gerència de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya.
Quina és la funció principal de la gestió cultural?
Es tracta de fer de pont entre els artistes i el públic, perquè la gent vingui, gaudeixi però també participi. Al Teatre Auditori vam posar l’eslògan de “Som més que un teatre”. Pot semblar això, un teatre amb qui tens una relació passiva, a on vas, compres una entrada i, quan te’n vas a casa, t’emportes l’experiència. També treballem els vessants educatiu, social i creatiu, amb diferents projectes. Entenem que els esforços són sistèmics i que ens hem d’inserir a la societat.
Parla’ns del vessant educatiu
El comú denominador de qualsevol ciutadà és l’educació. Si pots portar als fills al teatre, potser a l’adolescència no en voldran saber res, però després, allò sempre hi és. Per això tenim molta oferta infantil i familiar per triar. I tenim també les funcions escolars, amb l’Associació Cultural.
De projectes, tenim el musical Cantània, el de dansa Mapadeball, i el d’Òpera Infantil. Cada dos anys amb l’Orquestra de Cambra i la Societat d’Amics de la Unió, produïm una òpera des de zero. Música, lletra i direcció escènica. I treballem amb diferents escoles, amb nois i noies que tenen l’oportunitat de viure el procés i de cantar a l’Auditori. I com que ho fem des de zero, podem parlar del que ens interessi.
Per exemple?
L’any que ve farem “Greta i els Trihumans”, que s’havia d’haver fet el 2020. Es va decidir de parlar del canvi climàtic. Un cop decidit el tema, deixem carta blanca als creadors, els hi fem un encàrrec. Fa dos anys vam fer Plou Foc, que parlava de què passa amb els nens quan hi ha una guerra. Era la celebració del bombardeig de Granollers. Mirem de buscar temes rellevants i que moguin una mica.
Entraríem a la funció social
La pregunta important és quina funció ha de tenir un equipament al segle XXI i com pot ser d’important per a la societat. Tenim molta programació i molt diversa. Apel·lem a públics molt diversos. Un dels reptes és acollir més diversitat cultural, més artistes d’altres procedències. Granollers té molta immigració i tenim el repte de posar programació significativa per a aquestes comunitats.
Els projectes s’assignen a artistes reconeguts o és més ampli?
A Granollers tenim la sort de tenir la Roca Umbert, la Fàbrica de les Arts, perquè es dedica precisament a la creació artística. Hi ha obertura a nous artistes, a nous creadors, a residències… Hi ha el Centre d’Arts en Moviment, La Troca, la Nau B1, l’Audiovisual… Per exemple, la Nau B1 va donar suport a la creació de grups emergents de Granollers per gravar una maqueta. Són oportunitats per gent jove o emergent. En l’àmbit de teatre o dansa tenim el Llevant teatre, un format petit, a on hi ha oportunitat d’acollir coses que no entren dins de la programació artística professional de la cartellera.
Porteu la creació artística a més gent
En la creació hi ha alguna cosa molt innata de l’ésser humà. Hi ha qui escriu poemes a casa, o toca un instrument, o participa en un grup de teatre… Amb la música es veu molt, ara que és més accessible, molta més gent s’atreveix i la fa des de casa.
L’expressió artística ens acompanya tota la vida, crec que és el que ens diferencia. Alguns fan el pas i s’hi dediquen professionalment i, per altres, és una afició. Els circuits amateurs i els professionals queden molt diferenciats quan en realitat cadascun retroalimenta l’altre.
Abans que parléssim els humans ballàvem, cantàvem i pintàvem. A mi, per exemple, m’agrada molt cantar. No m’imagino una vida sense música. Volo cantant. Sóc lliure, vaig a un altre lloc. M’encanta, m’equilibra, m’obre espais. Hi ha un lligam orgànic, a la dansa, al cant, al teatre… a tot el que sigui cos. És molt ancestral, ens fa molt humans…
L’art no està només als museus
Potser cal no elevar l’art a una categoria massa alta. Potser és al contrari. Crec que tothom pot expressar-se creativament. Aquesta societat cada vegada necessita més de solucions creatives, i de dinàmiques que se semblen més als processos de creació artística i no als estàndards que portem de dècades enrere. Quan comences a entendre com creen, prova error… del risc… de fer-se moltes preguntes, de fer una dramatúrgia… Són processos molt interessants per la gestió de qualsevol organització. Penso que la música, la dansa, el teatre, dóna eines per créixer com a éssers humans. Una educació artística és fonamental. No necessàriament per fer artistes, sinó perquè hi ha quelcom que pots utilitzar.
Parlaves de gaudir de l’oferta, però també de participar
Quan l’orquestra fa el seu concert els diumenges a les set, munta un format familiar, reduït, a les cinc, amb el David Puertas, un narrador. Hi ha diferents públics, en un entorn còmode, amb coixins a l’escenari… és un projecte meravellós, a on s’ofereixen oportunitats per obrir i per aprofundir.
També tenim “Un matí d’orquestra”, uns tallers de musicoteràpia, a on molt col·lectius que no poden anar a un concert, com residències de gent gran o col·lectius amb risc d’exclusió social poden escoltar part de l’assaig.
I el projecte de l’artista convidat. Intentem programar un parell d’espectacles, però també es configura amb diferents activitats perquè la ciutat pugui beure de la seva creativitat.
Sempre intentem fer xerrades abans i, moltes vegades després, amb dansa i teatre, a on poden interactuar amb els artistes. Es genera un debat molt interessant. A música clàssica, un musicòleg t’explica els passatges i, en escoltar el concert, t’adones de moltes coses.
Ara esteu repartint els llibrets d’Escena Gran
Hi ha molts competidors del temps lliure. Quan entres a la lliga de la competició penso que hem de tenir la comunicació i el màrqueting al nivell de qualsevol altra empresa. A diferència del màrqueting tradicional, a on una gran multinacional pot estar decidint el color de moda, aquí no va així. L’artista és sagrat. Té aquesta funció, aquest espectacle. La nostra missió és fer de pont.
I nosaltres tenim un avantatge. Anar a teatre, concert, dansa… és una experiència col·lectiva i això és el que ens fa especials.