Tradicionalment, l’11 d’agost se celebra l’aplec a l’esglesiola de Santa Susanna de Vilamajor
A la part més septentrional de Vilamajor trobem el veïnat muntanyenc de Santa Susanna, protegit pels turons del Samon i de la Cova, per una banda, i, per l’altra, banyat per les fresques aigües del riu Tordera.
El centre neuràlgic del veïnat és la seva esglesiola, que serà també l’objectiu de la nostra ruta. Abans, però, deixa que et faci una pinzellada de la seva història i que t’expliqui per què pujarem a visitar-la.
Segurament haureu sentit la llegenda segons la qual el rei Alfons, dit «el Cast» o «el Trobador», fill de la reina Peronella d’Aragó i del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, va néixer al castell de Vilamajor. Si més no, el seu pare es refereix al lloc del naixement com a «dapud barcinone», és a dir, a prop de Barcelona. En realitat, els historiadors no s’han posat d’acord relativament a on va néixer el jove rei. Els aragonesos diuen que va ser a Aragó; els catalans, a Vilamajor. Nosaltres, és clar, escombrem cap a casa nostra i celebrem cada primer cap de setmana de novembre la festa del Vilamagore Medieval per rememorar el naixement d’aquest monarca «vilamajorenc». El que sabem del cert és que el jove príncep va passar la infantesa en el Baix Montseny i que es va contractar una noia de Vilamajor perquè n’hi fes de dida: la Loreto de can Clavell.
La primera notícia documental que tenim de Santa Susanna de Vilamajor és del 1190, quan el comte-rei Alfons cedeix a la confraria de Cardedeu el mas de Vallmanya, de la parròquia de Santa Susanna i del terme de Vilamajor.
La parròquia, encara que en alguns moments hagi passat a dependre de la parròquia de Sant Esteve de la Costa, gairebé sempre ha mantingut la seva independència parroquial i ha celebrat la seva festa major l’11 d’agost per Santa Susanna, la seva patrona. Any rere any, durant gairebé mil anys! Desconec si enguany, quan arribi l’agost, la climatologia, la pandèmia o el risc d’incendi ens permetran tornar a pujar a l’esglesiola en aplec per celebrar la festa, però pel cas que tinguem la fortuna de poder fer-ho, us proposo que ens familiaritzem amb la ruta de la pujada de l’aplec! Què? Som-hi?
Sortim de la Mongia de Vilamajor (c/església, 3, de Sant Pere de Vilamajor), un cop haguem comprovat que portem aigua, calçat còmode i protecció solar. I, és clar, en aquesta època evitarem el sol del migdia.
Anirem cap a l’Ajuntament i, des d’allà, seguirem per l’avinguda de Sant Elies i, després, pel camí del mateix nom (la pista forestal està indicada). A l’alçada de can Llinars, girem a la dreta i seguim camí amunt. Passat can Vidal, al Collet, trobem una cruïlla on seguim recte en direcció a Terra Blanca. Seguim camí amunt en direcció als Refugis del Montseny. Allà, girem a la dreta, cap a can Planell, i seguim la pista, sempre amunt. Farem parada a la font de Borrell (però porteu l’aigua de casa, ja que aquesta no és potable). Seguim el camí de Sant Elies fins a la cruïlla dels castanyers. Allà, baixem el camí en direcció al Terrer i seguim pel camí, a l’esquerra, de Santa Susanna. Al cap de poc, trobarem la cruïlla del Collet. Seguim a la dreta i avall.
Continuem ignorant els camins secundaris de desembosc fins a una nova cruïlla. Si seguíssim recte, el camí ens portaria cap al Polell, però nosaltres trenquem a la dreta i baixem pel camí que indica cap a Vallmanya. Al cap de poc, una altra cruïlla! Trenquem a l’esquerra, en direcció a Santa Susanna.
A partir d’aquí entrem en un tram idíl·lic mentre el camí travessa els torrents. Ignorem un altre cop els camins que trenquen a la dreta, que ens portarien a can Cabreta o a can Ramonet. Al cap de ben poc, veurem que ja treu el nas l’esglesiola de Santa Susanna!
Aquest temple gòtic tardà és d’una sola nau amb capelles laterals i un campanar adossat, al qual només s’accedeix des d’una escala exterior. La porta del temple és a la façana de migdia i cal travessar l’antic cementiri.
L’indret és un lloc idíl·lic, amb una de les millors vistes al Turó de l’Home, i s’entén perfectament que, el 1684, Joan Samon traslladés l’antiga capelleta de Santa Susanna del pla de la capella, a prop del mas del Samon, a aquest paradís montsenyenc, entre can Ramonet i Masjoan.
La bellesa del paisatge, però, no ens fa oblidar la tristesa de l’estat de conservació del temple. El campanar està en un estat semiruïnós i les esquerdes de l’absis i els murs exteriors són grans i preocupants.
Si fem coincidir la nostra ascensió amb el dia de l’aplec, veurem una festa tradicional de muntanya: el retrobament d’un veïnat un cop a l’any, una missa modesta, un aperitiu popular i grups de gent que recorda les gestes de la pujada, mentre dina el menjar que porta en carmanyoles. Antigament, alguns allargaven la ruta fins a la font Fresca per dinar tot fent una fontada, però això ja us ho proposaré més endavant.
Dinar al peu de l’esglesiola, sota l’ombra de l’alzina o dels plataners, ens demanarà fer, potser, una migdiada. I, quan el sol comenci a baixar la guàrdia, ens acomiadarem dels nostres veïns de prat i retornarem per la ruta que hem fet fins a arribar, un cop més, a Sant Pere de Vilamajor.
Aquestes festes tradicionals de muntanya es perden. Les esglesioles que els acullen, poc a poc, també. Així que cal que, entre tots, fem un cop de timó. Pugeu el dia de l’aplec! Recuperem i revivim la festa! I digueu a tothom que us vulgui escoltar: salvem Santa Susanna mentre hi som a temps!
Farà calor, és cert. Farà pujada, també és cert. Però busqueu bona companyia per pujar-hi. Busqueu una hora més fresca perquè vingui de gust pujar-hi i gaudiu d’un aplec centenari! Bona diada de Santa Susanna!
I, com sempre dic, recordeu: no guardeu les botes gaire lluny, perquè ben aviat us proposaré una nova excursió pels racons «d’aquí».
Fins aviat, bona ruta i salut!
@higiniherrero
Recomanacions:
- Dificultat: Mitjana-alta.
- Recorregut: No circular.
- Desnivell: La Mongia de Vilamajor, 305 m. Terra Blanca, 450 m. Font de Borrell, 750 m. Els Castanyers, 830 m. El Terrer, 800 m. Santa Susanna, 775 m.
- Distància: 12 km (anada)
- Durada: Unes tres hores d’anada i més o menys el mateix per a la tornada.
- Cal portar calçat còmode, aigua i protecció solar. Els excursionistes, sobretot a muntanya, hem de ser responsables a l’hora de fer una ruta. Hem de tenir en compte les pròpies possibilitats, dur l’equip adequat i preveure unes condicions meteorològiques sovint canviants.