A Catalunya el Modernisme es va desenvolupar entre 1885 i 1920, sobretot a Barcelona. A Cardedeu tenim diversos edificis modernistes, i alguns altres a Sant Antoni de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera i Cànoves i Samalús. Tot i que és un estil que neix a Bèlgica, amb el nom d’Art Nouveau, és aquí a on assoleix el seu màxim desenvolupament. Avui, Barcelona és considerada la capital mundial del Modernisme. Va ser un moviment no només artístic, sinó també polític, amb la voluntat de recuperar la cultura catalana, completant la creativitat iniciada a la Renaixença, i la de modernitzar el país. Partint de l’Art Nouveau, va integrar altres tendències modernes aparegudes a Europa, com el simbolisme, l’impressionisme o el naturalisme. L’ampliació urbanística de moltes ciutats, com va succeir amb l’Eixample de Barcelona, va col·laborar en el seu desenvolupament.
Característiques del Modernisme
Si haguéssim de nomenar sis característiques del Modernisme, serien les següents:
1. Profusió d’elements decoratius. Busca integrar, en l’arquitectura, tot l’art i totes les arts. En aquest sentit integra els diferents aspectes de la vida, des de les cases fins a les estacions de metro, quioscos, fanals… Mira de fusionar la vida quotidiana amb l’art. Creu que, millorant el seu entorn, l‘ésser humà millora. Va tenir incidència en altres arts, com la pintura, l’escultura, la literatura, la música, les arts gràfiques o la joieria.
2. S’inspira en la naturalesa, amb preferència de motius vegetals i de formes arrodonides de tipus orgànic. Aquests motius, sovint s’integren amb l’objecte a decorar. I. d’alguna forma, concep els edificis com organismes vius, com un tot coherent amb les parts, abastant també el seu mobiliari. També utilitzaimatges femenines, molt sovint sensuals i complaents
3. Estilitza els motius, allunyant-se del realisme, però també és molt detallista. Fa servir el ferro forjat, la ceràmica i el vidre, sovint acolorit, amb detalls molt reconeixibles.
4. Predomina la línia corbada sobre la recta i utilitza l’asimetria de les formes (com se seguirà fent a l’Art Déco).
5. Utilitza motius de tipus exòtics, ja siguin de cultures llunyanes (Japó…) o antigues (Antic Egipte…), o pura fantasia.
6. Dóna importància a la individualitat i a la llibertat creadora de l’arquitecte. Rebutja els mètodes industrials de treball que separen al treballador de l’obra que realitza i pretén recuperar la qualitat del disseny i de la produccióartesanal.
El Modernisme al Vallès Oriental
El Modernisme és un art burgès, molt car, que va poder ser patrocinat per les famílies enriquides amb la Revolució Industrial. Per a elles, en aquella època, el Vallès Oriental era un lloc ideal per construir-s’hi una torre d’estiueig. Tenia paisatges idíl·lics i aires saludables, contrapunt a la Barcelona de l’època, plena de fàbriques i focus d’epidèmies. Tenien gran prestigi els balnearis de La Garriga i Caldes de Montbui. La Garriga, avui, té quatre edificis modernistes declarats com a béns culturals d’interès nacional: la Casa Barbey, la Casa Antoni Barraquer, La Bombonera i la Torre Iris. Altres ciutats com Granollers i viles com Cardedeu, Sant Antoni de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera, Cànoves i Samalús, l’Ametlla i Figaró-Montmany van ser alguns d’aquests destins de la burgesia.
El Modernisme a Cardedeu
De les poblacions del Baix Montseny, és a Cardedeu a on tenim més edificis modernistes. Molts d’ells van ser obra de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall.
El primer encàrrec privat de l’arquitecte va ser l’Alqueria Cloelia. És un edifici aïllat amb planta en forma de “L”, acabat en un porxo que dóna accés al jardí i al carrer i un altre que comunica el jardí amb l’habitatge. Té planta baixa, pis i torre mirador. Aquesta torre es pot veure també en altres cases jardí, com aquesta, en obres seves fetes posteriorment a la Garriga. Té els elements distintius de Raspall: Medallons amb cintes verticals, ceràmiques i trencadís (mosaic amb trossos irregulars de ceràmica), esgrafiats geomètrics i baranes i tanques de forja. Una alqueria és una casa de labors agrícoles o ramaderes. El nom li prové pel pou d’aigua del jardí que es feia servir per a les terres de regadiu de l’hort, avui urbanitzades. Està a la Gran Via de Tomàs Balvey, 40.
Un altre dels seus primers treballs és la Casa Golferichs (també anomenada casa Rovellat i casa Masó). És una casa entre mitgeres amb planta, dos pisos i golfes. Destaca pel treball de les reixes de finestres i balcons i pels vitralls emplomats de portes i finestres del vestíbul d’entrada. Està al carrer de l’Hospital, 26,
Una altra obra seva és la Casa Arquer. És un habitatge de planta baixa i dos pisos amb façana a dos carrers. Destaca pel capcer de forma sinuosa amb dos medallons ornamentals, l’esgrafiat de la façana, les aplicacions ceràmiques i les finestres de forma semicircular de la planta baixa. Està a la plaça de l’Església 1-2.
A la mateixa plaça de l’Església, en el 9, Raspall construeix la Casa Clavell, És una casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. Destaquen les obertures del segon pis, que formen una composició amb el capcer en forma de pinyó.
La Casa Salvador Clavell Morató és un habitatge del mateix arquitecte entre mitgeres, de façana simètrica, amb planta baixa, pis i golfes. Destaca el balcó amb un fris de rajoles de color verd, el ràfec, i el reixat de la balconada que, tot i ser simple, juga amb elements vegetals estilitzats. Està al carrer Montseny, 7
Les Cases Josep Pericas i Rosselló són dues cases bessones entre mitgeres, amb planta baixa, pis i golfa. La façana està arrebossada i coronada per una cornisa de perfil trencat. Estan a l’avinguda Rei en Jaume, 21.
Es creu que la Fàbrica Tèxtil Rase va ser obra que també va iniciar Raspall, però no se sap del cert. Posteriorment es farien diversos projectes per part de Josep M. Ros Vila, l’arquitecte municipal, entre el 1941 i el 1949. Són quatre naus industrials independents. Està al carrer de Llinars, 61.
Acabem amb les obres modernistes de Raspall amb Can Cuiàs (o Torre Niella). És una torre amb mirador central, decorada amb esgrafiats ornamentals a les quatre façanes. Està a la carretera de Cànoves, kilòmetre 1,72.
El mateix arquitecte, més enllà de les obres modernistes, va fer habitatges d’estil noucentista com Casa Alsina Gesa, a l’avinguda Rei en Jaume, 18, la Casa a l’avinguda Àngel Guimerà 232, la Casa Ramon Llivina, a l’avinguda Rei en Jaume, 233, la Casa Borràs, a la carretera de Cànoves, 22, la Casa Balvey, a la carretera de Cànoves 9, la Casa Bas, a la carretera de Cànoves, 72, la Casa Ricós, a la carretera de Cànoves, 82, la Casa Dr. Klein, a Dr. Klein, 9, la Casa Albert Bonamusa, al carrer Eduard Corbella amb Diagonal Estaller, la Casa Masó (o Casa Subirana), al carrer Hospital, 22, la Casa al carrer Sant Miquel, 7, la Torre Viader, al carrer Teresa Oller 10-14, L’Esbarjo, al carrer Lluis Llibre 23, També d’estil noucentista, va construir un magatzem, Cal Peó (o Magatzem Clavell), al carrer del Montseny, 5 i 7, una granja, la Granja Viader, a la riera de Vallfornés, i va dissenyar el Cementiri Municipal. D’estil eclèctic va fer la Casa Alfred Santamaria, a l’avinguda Rei en Jaume, 31. També va ordenar i planificar un parc, Els Pinetons, a on va ubicar com a únic element arquitectònic la font d’estil déco.
Hi va haver altres arquitectes que van construir edificis modernistes a Cardedeu. És el cas de la Torre Sivilla. Es creu que va ser una antiga masia que va anar canviant de mans des del segle XVIII. El 1904, l’arquitecte Josep Azemar i Pont va reformar l’interior, per convertir-la en una residència, i va modificar l’aspecte exterior de la casa utilitzant un estil modernista. Són obra seva la torre angular, les galeries, les noves obertures i la solució de la façana i les cobertes. Té pocs motius decoratius, com els marcs de les obertures en rajoles blaves. Està al carrer de la Mare de Déu del Pilar, 37.
Un altre arquitecte, Josep Masdeu i Puigdemasa, va convertir Can Llibre en casa d’estiueig. És una construcció del 1644 que s’ha anat reformant. Va conservar la galeria de solana i hi va afegir el coronament de formes sinuoses i motius florals. Està a la plaça Sant Joan, 10.
Eduard M. Balcells i Buïgas, per la seva banda, va construir la Torre Montserrat. És una casa envoltada de jardí, amb estructura cúbica, en la que destaca la decoració de les façanes i la tribuna de la façana principal, amb coberta de mosaic i cresteria de ferro forjat. Està a l’avinguda Rei en Jaume, 193
El Modernisme a altres poblacions del Baix Montseny
A Sant Antoni de Vilamajor també tenim una obra de Raspall, la Casa al carrer de França, 22, un habitatge entre mitgeres amb planta baixa i dues plantes. Té molts dels materials típics emprats per l’arquitecte com maó vist, pedra, ceràmica i ferro forjat, i els recursos formals, com les arcades de la planta baixa i el balcó i les finestres de la segona planta.
A Cànoves i Samalús tenim Can Flaqué, una altra de les reformes (la construcció de la casa és probablement anterior a 1830) de Raspall. És un edifici aïllat d’estructura basilical, amb planta baixa, pis i golfes a la crugia central. Aquesta obra incorpora també elements del neoclassicisme a petició del propietari. Està entre Can Parera Nou i Can Pujades, a Samalús.
A Santa Maria de Palautordera tenim dues construccions modernistes. Josep Domènech i Mansana va construir Ca la Manelica, al passeig de l’Estatut, 44. És un edifici aïllat rodejat per jardí, amb planta baixa, pis i golfes, de la que destaquen les finestres d’arc esglaonat. I també el Centre Cívic Mestre Salvador Fàbregas (abans Antigues Escoles), al carrer Doctor Robert, 4, un edifici amb tres façanes i una paret mitgera. Va ser dissenyat pel mateix arquitecte de Ca la Manelica. Les façanes estan assentades sobre sòcol de pedra rematat per una faixa de totxo i al damunt arrebossades i pintades de color ocre. Les obertures són grans d’arc rebaixat i ampit inclinat. El nom actual recorda la d’un mestre republicà que, amb les dificultats de la dictadura, seguia ensenyant als alumnes a pensar més que a emmagatzemar.
Els grans arquitectes del Modernisme Català
Algunes obres del Modernisme català han estat catalogades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat: D’Antoni Gaudí, el Parc Güell, el Palau Güell, la Casa Milà, la façana del Naixement i la cripta de la Sagrada Família, la Casa Vicens i la Casa Batlló a Barcelona, juntament amb la cripta de la Colònia Güell a Sta. Coloma de Cervelló; i el Palau de la Música Catalana i l’Hospital de Sant Pau a Barcelona, de Lluís Domènech i Montaner. A part d’aquests dos grans arquitectes, cal destacar a Josep Lluís i Cadafalch (Casa Amatller i Casa Serra de Barcelona), a Enric Sagnier i Villavecchia (Palau de Justícia, Duana i Caixa de Pensions de Barcelona), Josep Maria Jujol (Torre de la Creu de Sant Joan Despí, Font de la plaça Espanya de Barcelona) i a Lluis Montcunill (Masia Freixa de Terrassa)