Per a algunes persones els inicis tenen més sentit al setembre que al gener i enguany fins i tot trobem més cabuda en aquest raonament.
Llavors és octubre el mes de la continuïtat i l’avanç? Fa un mes que tot va començar de nou després del confinament i ara només podem asseure’ns a observar els resultats que es van donant.
La il·lustració del mes d’octubre té una gran influència de la tardor i al paràgraf anterior, ja sigui per les tonalitats pictòriques o en els elements gràfics que identifiquen l’escenari d’aquesta il·lustració en ple context tardorenc.
L’escena es veu dividida en dos plans amb diverses connotacions subjectives. L’exterior a través de la finestra; la societat. Una parella caminant de la mà poc definida, tot avança i transcorre amb la “normalitat” que li caracteritza. En canvi a l’interior; l’individu.
Una noia a la seva casa prenent un te i llegint un llibre se sent resguardada ja que deixa la màscara sobre la taula. Transmet una certa fatiga i manté una confrontada mirada cap a l’espectador però pesar de tenir aquesta tensió corporal en un primer pla, el llibre que subjecta entre les seves mans es titula “*hope”; esperança.
