Tipus de fusta
En aquest article us exposarem diferents tipus de fusta ordenats segons la seva duresa, una de les seves principals característiques. Les fustes dures provenen d’arbres que requereixen un creixement prolongat abans de ser talats, el que les fa més cares, però també més resistents. Tenenmillors propietats mecàniques i estètiques, i són més difícils de treballar. Són en general més fosques. Provenen habitualment d’arbres d’angiospermes, fàcils d’identificar perquè són aquells que disposen de flors i fruits. En la seva majoria, es tracta d’arbres de fulla caduca, que solen créixer de forma lenta, dotant de major densitat a la fusta que produeixen.
El seu ús és més adequat per a elements permanents o quasi permanents en l’habitatge, com poden ser els sòls, sostres o tancaments.
Les fustes toves requereixen menys creixement, el que les fa més assequibles. Sóngeneralment més elàstiques i mal·leables. Per contra, la seva durabilitat i resistència és menor. En general també són més lleugeres, i més sensibles als canvis d’humitat i millors aïllants tèrmics que les fustes dures. Són en general de tonalitats més discretes, el que propicia l’ús de tints. Poden usar-se sense problema en multitud d’elements decoratius que no vagin a patir desgast per l’ús al llarg del temps (com poden ser els frisos, revestiments, motllures…). Solen ser produïdes per arbres de gimnospermes, de llavor nua. Els majors productors de fustes toves per a fabricació de mobles són les coníferes, especialment pins i avets. Representen el 80% de la producció de fustes per a mobles.
Hi ha diferents mètodes per determinar la duresa de la fusta. Un dels més utilitzats és el mètode Monnin. Consisteix a aplicar una càrrega (de 100 kp) a través d’un cilindre (de 30 mm de diàmetre) sobre la fusta, i mesurar el senyal que hi ha quedat. ). Els valors més baixos de l’escala corresponen a fustes més toves. Així, la fusta de bassa té una duresa de només 0,3. El pi silvestre, que és força tou, té una duresa d’1,9, i el roure, que és dur, de 5,8.
Si les ordenem des de les molt toves i seguint per les toves, semitoves, semidures, dures i molt dures, tindríem els següents exemples:
Fustes molt toves
Fusta de bassa – Es fa servir en diferents aplicacions com ara la construcció de tancs per a químics, tines o banyeres, paletes per generadors eòlics, automòbils, camions, pots, etc. També s’utilitza, en aeromodelisme, maquetes d’arquitectura i en instruments.
La fusta de bassa té entre altres qualitats: la seva gran capacitat d’aïllament tèrmic i acústic, el seu baix pes, la seva facilitat per encolar i el mínim moviment d’aigua entre les seves cel·les. No té massa durabilitat i és susceptible de l’atac de fongs i insectes i, per tant, cal tractar-la.
Fustes toves
Pi – És un dels tipus de fustes més utilitzat pels professionals de la fusteria, tant per la facilitat de treballar-hi com pel seu baix cost. És adequat per mobles d’estil rústic i de camp, i per a mobles juvenils. També és molt utilitzat per a muntants estructurals.
Com que el seu gra no és atractiu (de forma natural), normalment es tenyeix. Es pot decapar, tenyir i encerar, podent obtenir mobles de gairebé qualsevol color. Per assegurar que el tint s’aplica uniformement, cal aplicar prèviament un segellador de poliment. En ser una fusta tova, és més propensa a les ratllades. En aquest tipus de fusta, els nusos indiquen una àrea potencialment dèbil.
Avui en dia, el “pi” és un terme genèric per a molts tipus de fusta tova de tons clars (les tonalitats del pi van des del quasi blanc fins al daurat) i que adquireixen un característic color mel un cop tractats.
Avet – Com el pi, és adequat per mobles d’estil rústic i de camp i mobles juvenils. A diferència d’ell, en ser el seu gra és més fi, amb petites marques de color rosa o marró, es pot acabar amb una capa transparent, sense necessitat de tenyir-lo.
És una fusta clara, blanca-groguenca, amb tonalitats més taronges i vermelloses que el pi. També és molt fàcil de treballar. S’utilitza per fabricar mobles, instruments musicals, portes i finestres, i és molt comú en el sector de la construcció, com en revestiments de paret i sostre, també perquè té una gran resistència a la humitat.
És un dels tipus de fusta més comuns a tot Europa central i oriental, per tant, el podem trobar fàcilment.
Cedre – És una mica més dura que el pi i l’avet. És una fusta aromàtica, duradora i densa, encara que fràgil. El seu aroma repel·leix els insectes, entre ells les arnes. Per aquesta raó es fa servir habitualment per revestir calaixos, armaris robers i còmodes. També s’utilitza com a ambientador. És resistent als fongs i no es descompon amb la humitat com altres fustes. Per això, és ideal per a mobles d’exteriors, per a elements de construcció i, fins i tot, en la fabricació d’embarcacions. Té una bona relació qualitat/preu.
El seu color va del rosa clar al groc vermellós. És relativament suau, té un gra recte i una olor lleugerament aromàtica.
En l’antiguitat es creia que aquesta fusta tenia esperits que els podien protegir, i col·locaven fusta a les portes de les cases per cuidar dels mals esperits.
Fustes semitoves
Castanyer – L’ús de la fusta de castanyer pot tenir diverses destinacions com; fusteria, portes, finestres, terres, ebenisteria, boteria, construcció, xapes decoratives i construcció naval.És molt versàtil per ser clavada, caragolada, polida, encolada, tenyida o envernissada. I és molt estable dimensionalment enfront dels canvis d’humitat.
Té una elevada durabilitat natural gràcies a la seva composició química, amb alt contingut en tanins i la seva baixa permeabilitat. És una bona opció a tenir en compte si busquem un mobiliari de llarga vida. Per evitar que els tanins exsudin, s’acostuma a aplicar vernís o oli per totes les seves cares. El castanyer adquireix un to fosc, pel que és utilitzat per a mobles de disseny i mobiliari tradicional.
Àlber- Duresa 2.6. Es tracta d’una fusta lleugera i fàcil de treballar. Resisteix bé el desgast i els cops, pel que és molt utilitzada en la fabricació de mobiliari, però és poc resistent a la humitat i el corc. És una fusta de to clar amb vetes marró groguenc i fins i tot verda oliva.
Una de les propietats d’aquesta fusta és que es poden obtenir xapes mitjançant el “desenrotllament del tronc”. Per aquests motius, i perquè és un arbre de ràpid creixement, és molt utilitzat en la fabricació de taulells contraxapats. Les restes de l’arbre són triturades per a la creació d’aglomerats.
Caoba – Parlar de caoba és parlar de qualitat. Els mobles d’aquesta fusta sempre s’han associat a cert estatus econòmic. Aquesta fusta produeix mobles de gran classe, però requereix certes cures especials, com una mica d’humitat en l’ambient i protegir-los de l’exposició al sol.
Té un to que varia de marró vermellós a vermell fosc. La caoba és una fusta tropical, fosca, intensa, de color vermellós, gra fi i té una resistència natural als cucs de la fusta. És una fusta resistent amb la qual és fàcil treballar i és una de les favorites dels ebenistes. Actualment, s’utilitza per a terres, usos decoratius, mobles i elements interiors com portes.
Fustes semidures
Bedoll – La fusta de bedoll pot ser groguenca o blanca-vermellosa, en tot cas tons clars i de gra fi. És una fusta elàstica però no destaca en durabilitat ni en resistència. Sovint s’empra en la fusteria de revestiments d’interior, com frisos, motllures o sòcols.
Noguera – És un dels tipus de fusta més bonics per als amants de les seves característiques venes. El seu color és més aviat fosc i tendeix a ser morat i s’usa per fer mobles, però també per a terres i parets. La noguera és força cara però té algunes característiques molt interessants: és dura i molt resistent, resisteix l’esquerdament i els cops i és molt compacte pel qual és adequada per a qualsevol ús. Avui dia s’utilitza molt per a revestiments de luxe: mobles, armaris, portes, adorns i elements tornejats.
Faig – És un tipus de fusta que s’estén per tot Europa. Té un color vermellós, i com més vell és, més fosc es torna. Aquesta fusta és bastant dura i fàcil de treballar i s’usa per fer instruments musicals, però també per a mobles de tota mena. La seva resistència és força bona.
Teca – La duresa i resistència són les claus de la teca. Aquest tipus de fusta es fa servir sobretot en mobles d’estil colonial. El seu origen (procedeix de la Tectona Grandis, un arbre frondós del sud-est asiàtic), afavoreix la seva resistència.Hi ha una gran varietat en mobles de teca, que combinen amb qualsevol mena d’estil decoratiu.
Té un color groc mel uniforme amb una lleugera veta. A la llum, s’enfosqueix lleugerament, assumint un to marró profund, bell i molt apreciat. Té característiques físiques excepcionals: és resistent a la putrefacció, és resistent als insectes i és fàcil de treballar amb un acabat naturalment suau. Al ser resistent també a cops i flexions, és perfecte per a mobles però, sobretot, per a estructures de càrrega.Es diu d’aquesta fusta que embelleix amb el pas dels anys. És resistent a les deformacions, les fissures i a la deterioració, fins i tot i estar en contacte amb metalls. Avui en dies és molt apreciada i utilitzada en mobles tant d’interior com exterior, donat el seu alt grau de resistència a la intempèrie i la humitat.
Cirerer – La fusta de cirerer es caracteritza per un bonic to vermellós. Encara fràgil comparada amb el roure, s’utilitza molt en mobiliari actual, per les seves línies rectes. Una altra dels seus avantatges és que és molt fàcil de netejar i de mantenir, tot i que cal anar amb compte que no li doni massa el sol, per evitar la decoloració.
El seu color és vermell brillant i no per casualitat, s’utilitza per a la fabricació de mobles de luxe o treballs d’alta qualitat. El cirerer és un tipus de fusta bastant cara i de durada mitjana, però certament no pot passar desapercebuda. Actualment és àmpliament utilitzada en la producció de mobles, cadires i revestiments.
Auró – Una fusta molt estesa a tot el món, amb un color molt clar, que pot anar des del blanc fins al groguenc i el rosat. Aquest tipus de fusta té una duresa mitjana i, certament, no té una durada molt llarga, però s’usa tant en la construcció com en la fabricació d’instruments musicals i mobles. No obstant això, no es troba entre els tipus de fusta més valuosos de mercat.
Fustes dures
Om – És unafusta resistent a la putrefacció i el corc que antigament es feia servir per construir carros. Té un to marró clar, de vegades amb tints vermellosos o grisencs. Actualment és molt utilitzada en l’ebenisteria, en la fabricació d’escultures i fins i tot de vaixells.
Roure – Associem el roure a la duresa i efectivament és l’atribut més destacat d’aquest tipus de fusta, de color marró groguenc. Si vols que els teus mobles durin molts anys, aquesta és una bona elecció. Una altra dels seus avantatges és que ve en una àmplia gamma de colors i accepta qualsevol mena d’acabats. Es fa servir en la decoració d’interiors rústics i tradicionals.
Amb prou feines necessita manteniment, especialment en mobles d’interior. Disponible en dues varietats: vermell i blanc. S’utilitza per a la fabricació de sòls i revestiment de parets, però també en mobles de luxe.
Fustes molt dures
Banús: És una de les fustes nobles més resistents, denses i amb el gra més fi, de fet, és pràcticament negra. La seva densitat és tan alta que s’enfonsa en l’aigua. La seva bona textura i la possibilitat d’un polit molt suau fan que sigui molt valuosa com fusta. En l’antiguitat era considerada un material preciós i del seu nom deriva la paraula ebenisteria (prové del llatí ebenus o hebenus; en castellà el banús s’anomena “ébano”).