Taronges
La taronja és una de les fruites més vinculades a la dieta mediterrània, tot i que és originària del sud-est de la Xina i nord de Birmània. És un híbrid entre l’aranja i la mandarina. És una fruita d’hivern, i els millors mesos per consumir-la van de novembre fins a l’abril.
Té molts usos culinaris. Es pot fer servir a infinitat d’amanides, com la de ceba i taronja, o la de pollastre i taronja. També es pot fer servir en algunes cremes com la crema de carabassa amb suc i trossos de taronja o en la crema anglesa de taronja. Gràcies a la seva acidesa, poden utilitzar-se en carns dures com la caça o guisats de vedella o de porc. La taronja neutralitza el greix dels guisats i estova la carn. Els peixos que admeten la taronja són el besuc, l’orada i el llobarro. També es poden presentar en brotxetes, tant dolces com salades com les de taronges amb marisc. I és protagonista en molts tipus de postres; en suflés, en pastissos, en gelatines, per melmelades… També es poden cuinar soles; n’hi ha prou amb pelar-les i acompanyar-les amb una mica de sucre, si són molt àcides, una beina de vainilla i unes fulles de menta. La pell es pot fer servir per aromatitzar vinagretes. També està present a diferents licors. I, fora de la gastronomia, es fa servir en cosmètica en cremes, locions, xampús, olis essencials, sabons, perfums i aromatitzants.
La taronja té un baix contingut calòric, perquè té poc contingut en hidrats de carboni, greixos i proteïnes. En el cas de ser consumida com a suc de taronja, les calories ingerides poden incrementar-se força, perquè en un suc podem estar menjant-nos 3 o 4 taronges de cop (300 mil·lilitres de suc tenen 132 calories). Conté una apreciable quantitat de fibra, tant de tipus soluble com insoluble, sent abundant en pectina. Aquesta no s’absorbeix a l’intestí i es converteix en un gel que ajuda a arrossegar i eliminar toxines. Es creu que pot reduir el risc de patir càncer de còlon. Per altra banda, ajuda a eliminar el colesterol nociu, absorbint el que segrega el fetge i la vesícula. En aquest sentit, es creu que pot ajudar a reduir malalties de cor. I la fibra ajuda a controlar el nostre pes. Pomes, raïm, pastanagues, castanyes i codony també contenen pectina.
Conté molt d’àcid ascòrbic o vitamina C; una taronja en conté més quantitat que la ingesta mínima diària recomanada. Conté carotenoides amb activitat provitamínica A com la beta-carotè i la criptoxantina, i altres com la luteïna i la zeaxantina. I presenta àcids orgànics com l’àcid màlic i l’àcid cítric, i quantitats menors d’àcids hidroxicinàmics, ferúlic, cafèix I p-cumàric, amb acció antioxidant. Tanmateix, conté folat o vitamina B9, que contribueix a la formació normal de les cèl·lules sanguínies.
Conté minerals com potassi, magnesi, fòsfor i, en menor quantitat, calci. També conté flavonoides, com hesperidina, quercetina i rutina, amb acció antioxidant i antiinflamatòria. Es creu que poden prevenir malalties degeneratives com l’arterioesclerosi, el càncer i el mateix envelliment. I unes substàncies anomenades limonoides que també podrien tenir capacitats anticancerígenes.
Algunes varietats de taronges
Grup Navel: Tenen un color taronja intens, un sabor dolç i agradable, i es pelen fàcilment. Són les millors com a taronges de taula. No es fan servir per a sucs perquè contenen limonina que es desprèn en esprémer-les i li dóna un gust amarg amb el temps.
Té diverses varietats com la Navelina, la Washington Navel, la Newhall, la Navelate i la Lane Late. El nom del grup prové de “navel” que significa melic en anglès, a causa de la petita fruita rudimentària que té en el punt d’unió de la taronja amb les fulles.
Grup Blanques (o de Califòrnia): Tenen una acidesa inferior les altres varietats, i no afegeixen sabor amarg al suc. No tenen melic com les Navel i el color no tendeix tant al vermell com a les Navel. Tenen poques llavors o cap com li passa a la varietat seedless. Produeixen molt de suc. Té diverses varietats com la Salustiana, la València Late i la València Delta Seedles.
Grup Sanguina: Es caracteritza pel seu color carmesí, com de sang. Aquest color és degut a l’antocianina, un pigment antioxidant. Es diferencia de les altres varietats pel gust que recorda al del gerd. Té diverses varietats com la Sanguinelli, la Doble Fina i l’Entrefina. Aquestes taronges es poden utilitzar per a fer confitura, i la pell pot ser utilitzat per a cuinar. A Sicília hi ha una amanida que es fa amb taronges de sang, fenoll i oli d’oliva. A Itàlia s’han utilitzat per a fer gelat, sorbet i refrescos. També són populars en vinagretes i s’han utilitzat a l’elaboració de cervesa artesana.
Grup Satsuma: És de mida petita i sovint es considera una varietat de mandarina. Té diverses varietats com l’Arrufatina, la Hashimoto, la Clausellina, l’Okitsu i la Satsuma Owari.
Grup Clementina: És de mida petita. No té pinyols i té una pell fina i un gust agredolç. És un híbrid entre el mandariner i el taronger. Té diverses varietats com la Clemenula, la Marisol, l’Oronula, l’Orogrande, la Loretina, la Beatriz, la Clemenpons, la Mioro, l’Hernandina i la Tour.